La darrera tirada de l’Homo Montserratinus és senzillament excepcional: una fissura on totes les preses són bones i qualsevol flotant queda a caldo, mentre guanyem metres sense vacil·lar ni un moment, tot plegat en un escenari vertical amb Sant Jeroni com espectador de luxe. Però no és només això, es tracta d’un itinerari per gaudir de l’auto-protecció de dalt a baix, amb passatges de gran plasticitat on hem d’escalar francament, sense mitges tintes.
- Via: Homo Montserratinus
- Zona: Montserrat – Ecos
- Dificultat: 6b (MD+)
- Dificultat obligada: V+/A1
- Llargària: 145 metres
- Exposició: Alt
- Grau de ompromís: Alt
- Equipament: Via poc equipada amb claus i tacs. Reunions d’expansions, mínim un parabolt
- Material: 16 cintes exprés, joc d’aliens i friends fins al #3 de Camalot (pot ser útil el #5 per al tercer llarg), joc de fissurers i alguna baga
- Orientació: Est
- Valoració: *****
Aproximació:
Des de l’aparcament de Santa Cecília prenem la carretera en direcció a Can Masana, de seguida trobarem unes escales que van a buscar el GR. El seguim en direcció oest fins un trencall que prenem direcció al Coll del Migdia. Al cap de poc trobarem un corriol que surt a mà dreta i que va a la font del Llum (coberta per un gran bloc); continuem pel corriol que ressegueix el peu de les parets fins trobar l’inici de la via.
-
- Primer llarg
-
- Segon llarg
-
- Elegant segona tirada
-
- Tercer llarg
-
- Quart llarg
-
- Sisena tirada
-
- Ressenya de la via
L1(V)
Tirada curta que ens posa en situació i deixa entreveure quin és el tarannà de la via. Uns primers metres de grimpada donen pas a un diedre ja més dret. 20 metres, 2 savines podades i una escarpia.
L2(6b)
Continuem per un diedre fissurat que es va posant dret fins que un sostre ens barra el pas.
Iniciem aleshores un espectacular flanqueig a dretes, que podrem protegir al gust amb peces mitjanes. Bones mans i anar buscant peus. 25 metres, 4 claus i dos tacs.
L3(V+)
Tirada curta però intensa. Continuem el flanqueig uns metres fins que atenyem la llastra i podem progressar, primer encastant i després en tècnica de diedre. 15 metres, 2 claus i un tac.
L4(V+)
En aquest llarg enfilem un bonic diedre amb roca a controlar en algun tram, tot i que amb el pas de les cordades es va sanejant. La tirada és mantinguda i la fissura de bon protegir. Al final d’aquesta flanquegem uns metres a l’esquerra per arribar a la reunió. 30 metres, un pont de roca, un tac i 2 claus.
L5(IV)
Tirada de tràmit per anar a buscar la placa final. De la reunió superem un petit ressalt i flanquegem a l’esquerra fins trobar la cinquena reunió. 25 metres, un pont de roca i un clau.
L6(6a+)
Llarg difícilment descriptible, s’ha de fer per entendre!! Són 30 metres de placa amb una fissura de dits que la travessa de dalt a baix. La roca és boníssima en tot moment i a la fissura tots els cantells són bons… Pura delícia!! 30 metres, 2 claus.
Descens:
Des de la darrera reunió fem un primer ràpel a la R-5. Des d’aquesta fem un altre ràpel d’uns 40 metres aproximadament que ens deixa a una nova instal·lació i des d’aquí en fem un darrer fins al terra.
El que més m’ha agradat:
- Via perfecte per gaudir de l’auto-protecció i un exemple de com minimitzar l’us d’expansions.
- Segon llarg fotogènic i més humà del que sembla.
- Darrera tirada antològica, 30 metres de traca i mocador!!!